Evolució de l'entorn tecnosocial de coneixement

Ací podeu veure una imatge amb l'entorn tecnosocial d'aprenentatge. L'ell apareixen els conceptes que a continuació explicaré:

Tics: Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és un concepte que té dos significats. El terme "tecnologies de la informació" s'usa sovint per a referir-se a qualsevol forma de fer còmput. Com a nom d'un programa de llicenciatura, es refereix a la preparació que tenen estudiants per a satisfer les necessitats de tecnologies en còmput i comunicació de governs, seguretat social, escoles i qualsevol tipus d'organització.

Planificar i gestionar la infraestructura de TIC d'una organització és un treball difícil i complex que requereix una base molt sòlida de l'aplicació dels conceptes fonamentals d'àrees com les ciències de la computació, així com de gestió i habilitats del personal. Es requereixen habilitats especials en la comprensió, per exemple de com es componen i s'estructuren els sistemes en xarxa, i quins són les seues fortaleses i febleses. En sistemes d'informació hi ha importants preocupacions de programari com la fiabilitat, seguretat, facilitat d'ús i l'eficàcia i eficiència per a les finalitats previstes, totes aquestes preocupacions són vitals per a qualsevol tipus d'organització.

Els professionals de TIC combinen correctament els coneixements, pràctiques i experiències per a atendre tant la infraestructura de tecnologia d'informació d'una organització i les persones que ho utilitzen. Assumeixen la responsabilitat de la selecció de productes de maquinari i programari adequats per a una organització. S'integren els productes amb les necessitats i la infraestructura organitzativa, la instal·lació, l'adaptació i el manteniment dels sistemes d'informació, proporcionant així un entorn segur i eficaç que recolza les activitats dels usuaris del sistema d'una organització. En TU, la programació sovint implica escriure xicotets programes que normalment es connecten a altres programes existents.

El conjunt de recursos, procediments i tècniques usades en el processament, emmagatzematge i transmissió d'informació, s'ha matisat de la mà de les TIC, doncs en l'actualitat no n'hi ha prou amb parlar d'una computadora quan es fa referència al processament de la informació. Internet pot formar part d'aqueix processament que possiblement es realitze de manera distribuïda i remota. I en parlar de processament remot, a més d'incorporar el concepte de telecomunicació, es pot estar fent referència a un dispositiu molt diferent al que tradicionalment s'entén per computadora doncs podria dur-se a terme, per exemple, amb un telèfon mòbil o una computadora ultra-portàtil, amb capacitat d'operar en xarxa mitjançant una comunicació sense fil i amb cada vegada més prestacions, facilitats i rendiment.

Les TAC són el resultat de l'aplicació educativa de les TIC, mitjançant metodologies apropiades, principalment significatives i col·laboratives, promovent al seu torn, nous escenaris d'aprenentatge i construcció del coneixement.

Les Tecnologies de l'Apoderament i la Participació, des d'ara TEP, és una nova terminologia que se li assigna a les tecnologies que s'utilitzen com sustente per a la cohesió social d'un grup determinat de persones

Parlem d'una xarxa social en la qual es fomenta la participació activa dels usuaris en temes relacionats amb política, societat i/o educació

Gràcies a les noves tecnologies es pot organitzar, registrar, emmagatzemar i compartir en temps real tots els canvis que s'estan vivint i participar d'una manera activa en ells sense necessitat de pertànyer a un grup organitzat o estar cursant algun programa acadèmic específic.

La PLN (Xarxa Personal d'Aprenentatge). No solament es parla d'una PLE individual, format per “la meua” i “les meues coses” per a aprendre, sinó que s'inclou “el meu” entorn social per a aprendre (Xarxa Personal d'Aprenentatge o PLN per les seues sigles en anglès), amb les seues fonts d'informació i relacions com a part fonamental d'aquest entorn. En el PLE s'integren les PLN, que són les eines, els processos mentals i les activitats que permeten compartir, reflexionar, discutir i reconstruir amb altres coneixements – i dubtes – així com les actituds que propicien i nodreixen aquest intercanvi.

Eines: eines de programari social, seguiment de l'activitat en xarxa, llocs de xarxes socials.

Mecanismes: assertivitat, capacitat de consens, diàleg, decisió, etc.

Activitats: trobades, reunions, fòrums, discussions, congressos, etc.

Un Entorn Personal d'Aprenentatge (en anglès: Personal Learning Environment, PLE) és un sistema que ajuda als estudiants a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge. Jordi Adell1 els defineix com "Un enfocament de l'aprenentatge".

Limita Castañeda i Jordi Adell2 defineixen un PLE com "el conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per a aprendre".

En el PLE de cada persona, s'integren les experiències que van configurar els seus aprenentatges en l'educació formal i les noves experiències facilitades per les tecnologies de la Informació.

Per a L. Castañeda, (2013), reconec a un PLEP com un espai on s'integren mútuament la docència, la pedagogia i la tecnologia educativa. Em crida especial atenció que els autors consideren a un PLEP com el lloc de *realimentación entre la TIC’s i la generació del coneixement.

Per a Martínez, (2012), un PLEP des de la perspectiva global és un conjunt d'eines, persones i relacions interpersonals, utilitzant per a organitzar el procés d'aprenentatge. Una definició des de la perspectiva tecnològica és: conjunt d'eines, serveis i aplicacions de la web 2.0 utilitzant per a organitzar el procés d'aprenentatge.

Fons: http://es.slideshare.net/ravsirius/tecnologas-para-el-aprendizaje-y-el-conocimiento
         Wikipedia
         http://datateca.unad.edu.co/contenidos/301203/Reflexion_PLEP_GT.pdf

Taxonomia d'objectius de l'educació (Blooms)

La Roda de Bloom on es mostra la Taxonomia cognitiva del psicòleg i físic nord-americà.

La taxonomia de Bloom és jeràrquica, açò significa que assumeix que l'aprenentatge a nivells superiors depèn de l'adquisició del coneixement i habilitats de certs nivells inferiors. Al mateix temps, mostra una visió global del procés educatiu, promovent una forma d'educació amb un horitzó holístico.

Per a veure la imatge més gran punxa-la

Hi ha tres dimensions en la taxonomia d'objectius de l'educació proposada per Benjamin Bloom:

Dimensió afectiva

Dimensió psicomotora

Dimensió cognitiva

En aquest article es desenvoluparan cadascuna d'aquestes dimensions.

• Dimensió afectiva

La manera com la gent reacciona emocionalment, la seua habilitat per a sentir el dolor o l'alegria d'un altre ser vivent. Els objectius afectius apunten típicament a la consciència i creixement en actitud, emoció i sentiments.

Hi ha cinc nivells en el domini afectiu. Esmentant els processos d'ordre inferiors als superiors, són:

- Recepció - El nivell més baix; l'estudiant para esment en forma passiva. Sense aquest nivell no pot haver-hi aprenentatge.

- Resposta - L'estudiant participa activament en el procés d'aprenentatge, no solament atén a estímuls, l'estudiant també reacciona d'alguna manera.

- Valoració - L'estudiant assigna un valor a un objecte, fenomen o i informació.

- Organització - Els estudiants poden agrupar diferents valors, informacions i idees i acomodar-les dins del seu propi esquema; comparant, relacionant i elaborant el que han après.

- Caracterització - L'estudiant compta amb un valor particular o creença que ara exerceix influència en el seu comportament de manera que es torna una característica.

És important tenir en compte que si l'estudiant no està motivat, l'interès per aprendre és molt baix.

• Dimensió psicomotora

La perícia per a manipular físicament una eina o instrument amb la mà o un martell. Els objectius del domini psicomotor generalment apunten en el canvi desenvolupat en la conducta o habilitats.

Comprèn els següents nivells: - Percepció - Disposició - Mecanisme - Resposta complexa - Adaptació - Creació

• Dimensió cognitiu

És l'habilitat per a pensar sobre els objectes d'estudi. els objectius del domini cognitiu giren entorn del coneixement i la comprensió de qualsevol tema donat.

Hi ha sis nivells en la taxonomia proposada per Benjamí Bloom i col·laboradors. En ordre ascendent són els següents:

- Coneixement

Mostra el record de materials prèviament apresos per mitjà de fets *evocables, termes, conceptes bàsics i respostes

Coneixement de terminologia o fets específics

Coneixement de les maneres i mitjans per a tractar amb convencions, tendències i seqüències específiques, classificacions i categories, criteris, metodologia.

Coneixement dels universals i abstraccions en un camp: principis i generalitzacions, teories i estructures.

- Comprensió

Enteniment demostratiu de fets i idees per mitjà de l'organització, la comparació, la traducció, la interpretació, les descripcions.

Traducció

Interpretació

Extrapolació

- Aplicació

Use de coneixement nou. Resoldre problemes en noves situacions aplicant el coneixement adquirit, fets, tècniques i regles en una manera diferent

- Anàlisi

Examen i discriminació de la informació identificant motius o causes. Fer inferències i trobar evidència per a fonamentar generalitzacions

Anàlisis dels elements

Anàlisis de les relaciones

Anàlisis dels principis d'organització

- Síntesi

Compilació d'informació de diferents maneres combinant elements en un patró nou o proposant solucions alternatives

Elaboració de comunicació unívoca

Elaboració d'un pla o conjunt d'operacions proposades

Derivació d'un conjunt de relacions abstractes

- Avaluació

Presentació i defensa d'opinions jutjant la informació, la validesa d'idees o la qualitat d'una obra en relació amb un conjunt de criteris

Judicis en termes d'evidència interna

Judicis en termes de criteris externs

Fons: Wikipedia

Fundamentos pedagógicos de los PLE

(Adell & Castañeda, 2013). Les bases teòriques sobre les quals es fonamenten l'ús dels PLEs depenen del context en el qual es vulga implementar aquest enfocament. No existeix una teoria de l'aprenentatge i l'ensenyament particular derivada dels PLEs. Alguns autors, incloent a Adell, coincideixen que no hi ha una única teoria per a aprendre amb tecnologia: Anderson (2010), ha suggerit una sèrie de “teories per a aprendre amb tecnologies emergents”, on es barregen plantejaments del constructivisme i la teoria de la complexitat amb nous conceptes formulats a partir de l'aparició de la web i la Internet, com la pedagogia de la proximitat (Mejías, 2005), la heutagogía (Hase and Kenyon, 2000 i 2007) i el conectivisme (Siemens, 2005). Wheeler (2012)9 ha proposat considerar com a “teories per a l'era digital” el conectivismo, l'aprenentatge rizomático (Cormier, 2008), l'aprenentatge autorregulat (Beishuizen, Carneiro i Steffens, 2007), la heutagogía i l'aprenentatge entre iguals (“paragogía” en la terminologia de Corneli (Corneli, 2012 i Corneli i Danoff, 2011).

Heutagogia: l'aprenentatge Acte-Determinat

Concepte encunyat per Steward Hase i Chris Kenyon l'any 2000, es refereix a l'aprenentatge acte-determinat, que s'incorpora als conceptes de Andragogía, fa èmfasis en l'aprendre a aprendre. En la Andragogía, segons Hase (2009), el professor dissenya el currículum, les preguntes, els debats i l'avaluació d'acord amb les necessitats de l'aprenent, pel contrari, en la Heutagogía, és l'aprenent qui ajusta el curs de l'aprenentatge, dissenya i desenvolupa el mapa d'aprenentatge, des del currículum fins a l'avaluació.

Hase (2009), considera que a l'aprenentatge acte-determinat es justifica si es té en compte la complexitat i la imprevisibilitat de les connexions neuronals en l'aprenentatge que donen lloc a associacions i patrons no previsibles, que quan es troben amb contradiccions i dilemes intenten resoldre'ls amb noves preguntes.

Un dels conceptes claus, segons Castañeda i Adell (2013), és l'aprenentatge de bucle-doble (double-loop learning) (Argyris, 1977),12 en el qual una persona o organització és capaç no solament de cercar noves maneres de resoldre un problema si el resultat no és satisfactori, sinó també de reflexionar sobre les creences i valors subjacents a la pregunta o fins i tot rebutjar la meta o objectiu a la llum de l'experiència.

Aprenentatge Rizomático

Invoca la metàfora biològica d'un rizoma, on la tija d'una planta tira arrels i brots, cadascun dels quals poden convertir-se en una nova planta. Vist com un model per a la construcció del coneixement, fa al•lusió a la interconnexió d'idees i a l'exploració sense límits a través de diversos fronts des de diferents punts de partida. Dave Cormier, suggereix, que l'aprenentatge rizomático, és un mitjà a partir del com els estudiants aconsegueixen desenvolupar habilitats per a resoldre problemes complexos.

L'educació recolzada en l'aprenentatge rizomático, requereix de la creació d'un context en el qual es construeixen els plans d'estudi i coneixement de determinada assignatura o matèria a partir de les contribucions de tots els membres de la comunitat d'aprenentatge i, poden ser remodelats i reconstruïts de manera dinàmica en resposta a les canviants condicions ambientals. Cormier afirma “la comunitat és el pla d'estudis”; aquest pla d'estudis obert representa l'àmbit de l'hàbitat local que es pot explorar i proporciona el context d'un currículum negociat amb la comunitat.

Aprenentatge Acte-regulat

Un dels autors més representatius de la teoria de l'aprenentatge autorregulat ha sigut Zimmerman, que ho entén com “aquells processos d'autogoverns i autocreencies que faciliten als estudiants transformar les seues habilitats mentals en habilitats d'acompliment acadèmic” (Zimmerman,2008).13 En altres paraules, l'aprenentatge autorregulat és aquell en el qual l'individu aplica les seues estratègies d'aprenentatge, es autoavalua per a verificar la qualitat de l'après i, si és necessari, aporta mesures correctives per a aconseguir les metes d'aprenentatge. L'anterior implica, que la persona es convertisca en un actor clau el seu propi procés de formació.

L'aprenentatge autorregulat es relaciona amb aspectes com la metacognició, la motivació intrínseca i l'acció i planificació estratègica mobilitzada per la persona. Ormrod (2005),14 assenyala que l'aprenentatge autorregulat inclou diferents aspectes:

• Establir objectius: identificar el resultat desitjat de l'activitat de l'aprenentatge.

• Planificar: determinar com aprofitar millor el temps.

• Acte-motivar-se: mantenir la motivació intrínseca per a completar les tasques d'aprenentatge.

• Controlar l'atenció: maximitza l'atenció en la tasca d'aprenentatge.

• Aplicar estratègies d'aprenentatge: seleccionar i utilitzar formes apropiades processar el material a aprendre.

• Acte-controlar-se: comprovar periòdicament si s'estan aconseguint els objectius proposats.

• Autoavaluarse: avaluar el resultat final dels esforços propis.

• Acte-reflexionar: determinar si les estratègies d'aprenentatge han sigut eficaços.

Teoria de la complexitat

És una categoria científica en formació, fonamentada en gran manera sobre la Teoria del Caos, que s'aplica als sistemes complexos de la realitat. Aquesta teoria considera el moviment com la forma d'existir de la matèria i del pensament. Les partícules que integren la matèria es troben en continu moviment; cap manifestació de la matèria ni del pensament està en quietud o repòs. La teoria de la complexitat, té una visió integral del món, ho veu com un tot, que atén els nexes entre els sistemes vivents. Edgar *Morin, afirma “el món com un tot està cada vegada més present en cadascuna de les seues parts”. Aquesta afirmació és el punt central d'aquesta teoria.

Fons: Wikipedia

PLE y Aprendizaje Permanente

L'Aprenentatge Permanent, o Aprenentatge per a tota la vida en la seua traducció més literal de l'anglès Long Life Learning, no és una idea nova. El moviment obrer britànic a través d'organitzacions com la Workers Educational Association organitzava cursos per als treballadors amb l'objecte de millorar la seua qualificació, així com per a proporcionar accés a recursos d'aprenentatge i activitats socials. Si bé aquestes activitats estaven orientades cap a la qualificació professional en el fons residia un esperit a favor de l'educació com a instrument per a forjar persones més lliures.
Actualment, la presència de productes amb un cicle de vida més curt, al costat de la velocitat cada vegada major d'adopció i aplicació de noves tecnologies en el lloc de treball així com la creixent inestabilitat de les ocupacions, ha portat a les organitzacions a replantejar l'aprenentatge continu al llarg de la vida professional dels individus, per a actualitzar les seues competències professionals i coneixements o adquirir noves competències professionals, i per extensió al llarg de tota la vida, sobre la base de les connotacions socials i culturals que avui dia té l'aprenentatge i la major esperança de vida en el primer món.
Més concretament, el Parlament Europeu, a través de la decisió 1720/2006/CE, va establir un nou “programa d'acció en l'àmbit de l'aprenentatge permanent” a desenvolupar en set anys des de 2007: el Longlife Learning Program [LLP]. Aquest programa inclou, en un plantejament global, programes com ERASMUS, COMENIUS, GRUNDTVIG o el Jean Monnet, entre uns altres.
Els objectius del programa són “contribuir, mitjançant l'aprenentatge permanent, al desenvolupament de la Comunitat com a societat del coneixement avançada, amb un creixement econòmic sostenible, més i millors llocs de treball i una major cohesió social, garantint al mateix temps una bona protecció del medi ambient en benefici de les generacions futures. En particular, pretén estimular l'intercanvi, la cooperació i la mobilitat entre els sistemes d'educació i formació dins de la Comunitat, de manera que es convertisquen en una referència de qualitat mundial”.
Com deia Dolors Reig en Noves estratègies formatives per a les organitzacions “…l'aprenentatge per a tota la vida es converteix en el context de la societat dinàmica del coneixement, en una competència o actitud bàsica per a l'èxit en entorns corporatius o professionals…”.
D'entre les vuit competències clau que arreplega la recomanació del Parlament Europeu i del Consell, de desembre de 2006, hi ha dos per a les quals els Entorns Personals d'Aprenentatge poden exercir un paper fonamental:
Aprendre a aprendre, competència vinculada a l'aprenentatge, a la capacitat d'emprendre i organitzar un aprenentatge ja siga individualment o en grups, segons les necessitats pròpies de l'individu, així com a ser conscients dels mètodes i determinar les oportunitats disponibles.
La competència digital, que comporta un ús segur i crític de les tecnologies de la societat de la informació i, per tant, el domini de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Els PLE, ja siga utilitzats com a eina d'aula per a la gestió del coneixement amb el nostre alumnat, ja siga per a gestionar el nostre propi aprenentatge, participant en xarxes professionals, contribueixen tant a la millora de les competències digitals d'els qui els usen com al desenvolupament de la competència aprendre a aprendre, mentre que són eines que permeten a l'usuari a prendre les regnes dels seus propis aprenentatges.

Fons: https://tallerple.wordpress.com/1-ple/

Ciències & Noves Tecnologies

El tema triat per a la meua Unitat Didàctica és, la matèria i els seus canvis, de l'àrea de ciències naturals. M'agradaria ressaltar que l'àrea de ciències deuria ser un àrea molt experimental, en la qual els alumnes deurien manipular i poder veure amb els seus propis ulls, que les lleis i de més teoria que estudien són certs, i perquè. Pitjor moltes vegades açò no és possible, no podem disposar dels materials que ens agradaria tenir en l'aula, per a manipular-los, ja siga per la seua grandària, perquè es fonen, perquè són molt pesats, perillosos, etcètera.

Per açò, pense que en aquest sentit les noves tecnologies, ens aporten un gran suport a l'hora de poder explicar conceptes o lleis que són abstractes i difícils de comprendre pels xiquets de primària.

I per a poder explicar-los, tenim moltíssims recursos en Internet, que podem adaptar i emprar per a incloure'ls en la nostra Unitat Didàctica, com per exemple: vídeos, activitats interactives de moltes classes (que permeten als nostres alumnes manipular, fer mescles per a veure que ocorre, fer-los conscients que ocorre si no respecten la naturalesa, i un llarg etcètera), pechakuchas, blogs, webQuests, etc.

Autor: Elvira Bueno

Recicla amb els 5 sentits

Aquesta web és molt útil per a la meua Unitat didàctica, us presente: Recicla amb els 5 sentits, és un projecte d’educació i conscienciació ambiental que tracta de coresponsabilitzar tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana a través de diversos tallers presencials i gratuïts per mitjà dels quals s’abordaran diferents aspectes del reciclatge de residus d’envasos lleugers, de vidre i de paper i cartó, d'envasos i restes de medicaments i de xicotets aparells elèctrics i electrònics.

Dins de la web podeu trobar informació sobre:

El reciclatge

A la Comunitat Valenciana generem una mitjana de 1,4 quilograms de residus per persona i dia. Esta dada, a més, ha anat en augment en els últims anys, i totes les tendències ens fan indicar que la xifra va a l'alça. Segons dades de població de l'any 2013 (5.113.815 habitants) cada dia es generen en la nostra comunitat entorn de 7.159.341 quilos de residus. Això suposaria que, en cada any, en la nostra Comunitat Valenciana, ompliríem fins a 196 camps de futbol plens de residus, des del sòl fins a l'última grada. I això crea una situació insostenible a mig i llarg termini.

SEPARAR PER A RECICLAR

Els SIGS

Els Sistemes integrats de Gestió són organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a l'arreplega d'envasos usats i residus d'aparells elèctrics i electrònics, per a la seua recuperació.
La seua finalitat és previndre que la destinació dels residus d'envasos siga l'abocador i maximitzar la quantitat de materials recuperats.
Este sistema es fonamental en l'arreplega separada dels residus d'envasos en contenidors específics situats en la via pública, de manera que són els ciutadans, com a consumidors finals, els que inicien el retorn dels residus d'envasos amb la col·laboració indispensable dels ajuntaments.


Tallers i recursos

Són uns tallers i uns recursos molt interessants i molt útils, no deixeu de veure'ls.


Ací us deixe l'enllaç a la web perquè feu una ullada, fes clic en la imatge

Jordi Adell - PLE

Ací podeu veure també el concepte PLE (Entorn Personal de Aprenentatge) explicat per Jordi Adell, un altre dels grans experts en noves tecnologies d'Espanya. Jordi en aquest video parla, entre altres coses, de la quantitat d'oportunitats que ens ofereix internet: eines, recursos i fonts d'informació, etc. i totes gratuïtes que hem de aprofitar, per a desenvolupar al màxim el nostre entorn personal d'aprenentatge.

Jordi Adell Segura és Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació i Doctor en Ciències de l'Educació per la Universitat de València. Actualment és professor titular d'universitat de l'àrea de Didàctica i Organització Escolar en el Departament d'Educació de la Universitat Jaume I de Castelló.


Podeu seguir a Jordi en aquesta pàgina http://elbonia.cent.uji.es/jordi/