L'Aprenentatge Permanent, o Aprenentatge per a tota la vida en la seua traducció més literal de l'anglès Long Life Learning, no és una idea nova. El moviment obrer britànic a través d'organitzacions com la Workers Educational Association organitzava cursos per als treballadors amb l'objecte de millorar la seua qualificació, així com per a proporcionar accés a recursos d'aprenentatge i activitats socials. Si bé aquestes activitats estaven orientades cap a la qualificació professional en el fons residia un esperit a favor de l'educació com a instrument per a forjar persones més lliures.
Actualment, la presència de productes amb un cicle de vida més curt, al costat de la velocitat cada vegada major d'adopció i aplicació de noves tecnologies en el lloc de treball així com la creixent inestabilitat de les ocupacions, ha portat a les organitzacions a replantejar l'aprenentatge continu al llarg de la vida professional dels individus, per a actualitzar les seues competències professionals i coneixements o adquirir noves competències professionals, i per extensió al llarg de tota la vida, sobre la base de les connotacions socials i culturals que avui dia té l'aprenentatge i la major esperança de vida en el primer món.
Més concretament, el Parlament Europeu, a través de la decisió 1720/2006/CE, va establir un nou “programa d'acció en l'àmbit de l'aprenentatge permanent” a desenvolupar en set anys des de 2007: el Longlife Learning Program [LLP]. Aquest programa inclou, en un plantejament global, programes com ERASMUS, COMENIUS, GRUNDTVIG o el Jean Monnet, entre uns altres.
Els objectius del programa són “contribuir, mitjançant l'aprenentatge permanent, al desenvolupament de la Comunitat com a societat del coneixement avançada, amb un creixement econòmic sostenible, més i millors llocs de treball i una major cohesió social, garantint al mateix temps una bona protecció del medi ambient en benefici de les generacions futures. En particular, pretén estimular l'intercanvi, la cooperació i la mobilitat entre els sistemes d'educació i formació dins de la Comunitat, de manera que es convertisquen en una referència de qualitat mundial”.
Com deia Dolors Reig en Noves estratègies formatives per a les organitzacions “…l'aprenentatge per a tota la vida es converteix en el context de la societat dinàmica del coneixement, en una competència o actitud bàsica per a l'èxit en entorns corporatius o professionals…”.
D'entre les vuit competències clau que arreplega la recomanació del Parlament Europeu i del Consell, de desembre de 2006, hi ha dos per a les quals els Entorns Personals d'Aprenentatge poden exercir un paper fonamental:
Aprendre a aprendre, competència vinculada a l'aprenentatge, a la capacitat d'emprendre i organitzar un aprenentatge ja siga individualment o en grups, segons les necessitats pròpies de l'individu, així com a ser conscients dels mètodes i determinar les oportunitats disponibles.
La competència digital, que comporta un ús segur i crític de les tecnologies de la societat de la informació i, per tant, el domini de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Els PLE, ja siga utilitzats com a eina d'aula per a la gestió del coneixement amb el nostre alumnat, ja siga per a gestionar el nostre propi aprenentatge, participant en xarxes professionals, contribueixen tant a la millora de les competències digitals d'els qui els usen com al desenvolupament de la competència aprendre a aprendre, mentre que són eines que permeten a l'usuari a prendre les regnes dels seus propis aprenentatges.
Actualment, la presència de productes amb un cicle de vida més curt, al costat de la velocitat cada vegada major d'adopció i aplicació de noves tecnologies en el lloc de treball així com la creixent inestabilitat de les ocupacions, ha portat a les organitzacions a replantejar l'aprenentatge continu al llarg de la vida professional dels individus, per a actualitzar les seues competències professionals i coneixements o adquirir noves competències professionals, i per extensió al llarg de tota la vida, sobre la base de les connotacions socials i culturals que avui dia té l'aprenentatge i la major esperança de vida en el primer món.
Més concretament, el Parlament Europeu, a través de la decisió 1720/2006/CE, va establir un nou “programa d'acció en l'àmbit de l'aprenentatge permanent” a desenvolupar en set anys des de 2007: el Longlife Learning Program [LLP]. Aquest programa inclou, en un plantejament global, programes com ERASMUS, COMENIUS, GRUNDTVIG o el Jean Monnet, entre uns altres.
Els objectius del programa són “contribuir, mitjançant l'aprenentatge permanent, al desenvolupament de la Comunitat com a societat del coneixement avançada, amb un creixement econòmic sostenible, més i millors llocs de treball i una major cohesió social, garantint al mateix temps una bona protecció del medi ambient en benefici de les generacions futures. En particular, pretén estimular l'intercanvi, la cooperació i la mobilitat entre els sistemes d'educació i formació dins de la Comunitat, de manera que es convertisquen en una referència de qualitat mundial”.
Com deia Dolors Reig en Noves estratègies formatives per a les organitzacions “…l'aprenentatge per a tota la vida es converteix en el context de la societat dinàmica del coneixement, en una competència o actitud bàsica per a l'èxit en entorns corporatius o professionals…”.
D'entre les vuit competències clau que arreplega la recomanació del Parlament Europeu i del Consell, de desembre de 2006, hi ha dos per a les quals els Entorns Personals d'Aprenentatge poden exercir un paper fonamental:
Aprendre a aprendre, competència vinculada a l'aprenentatge, a la capacitat d'emprendre i organitzar un aprenentatge ja siga individualment o en grups, segons les necessitats pròpies de l'individu, així com a ser conscients dels mètodes i determinar les oportunitats disponibles.
La competència digital, que comporta un ús segur i crític de les tecnologies de la societat de la informació i, per tant, el domini de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Els PLE, ja siga utilitzats com a eina d'aula per a la gestió del coneixement amb el nostre alumnat, ja siga per a gestionar el nostre propi aprenentatge, participant en xarxes professionals, contribueixen tant a la millora de les competències digitals d'els qui els usen com al desenvolupament de la competència aprendre a aprendre, mentre que són eines que permeten a l'usuari a prendre les regnes dels seus propis aprenentatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada