Ací podeu veure una imatge amb l'entorn tecnosocial
d'aprenentatge. L'ell apareixen els conceptes que a continuació explicaré:
Tics: Tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC) és un concepte que té dos significats. El terme
"tecnologies de la informació" s'usa sovint per a referir-se a
qualsevol forma de fer còmput. Com a nom d'un programa de llicenciatura, es
refereix a la preparació que tenen estudiants per a satisfer les necessitats de
tecnologies en còmput i comunicació de governs, seguretat social, escoles i
qualsevol tipus d'organització.
Planificar i gestionar la infraestructura de
TIC d'una organització és un treball difícil i complex que requereix una base
molt sòlida de l'aplicació dels conceptes fonamentals d'àrees com les ciències
de la computació, així com de gestió i habilitats del personal. Es requereixen
habilitats especials en la comprensió, per exemple de com es componen i
s'estructuren els sistemes en xarxa, i quins són les seues fortaleses i
febleses. En sistemes d'informació hi ha importants preocupacions de programari
com la fiabilitat, seguretat, facilitat d'ús i l'eficàcia i eficiència per a
les finalitats previstes, totes aquestes preocupacions són vitals per a
qualsevol tipus d'organització.
Els professionals de TIC combinen correctament
els coneixements, pràctiques i experiències per a atendre tant la
infraestructura de tecnologia d'informació d'una organització i les persones
que ho utilitzen. Assumeixen la responsabilitat de la selecció de productes de
maquinari i programari adequats per a una organització. S'integren els
productes amb les necessitats i la infraestructura organitzativa, la
instal·lació, l'adaptació i el manteniment dels sistemes d'informació,
proporcionant així un entorn segur i eficaç que recolza les activitats dels
usuaris del sistema d'una organització. En TU, la programació sovint implica
escriure xicotets programes que normalment es connecten a altres programes
existents.
El conjunt de recursos, procediments i
tècniques usades en el processament, emmagatzematge i transmissió d'informació,
s'ha matisat de la mà de les TIC, doncs en l'actualitat no n'hi ha prou amb
parlar d'una computadora quan es fa referència al processament de la
informació. Internet pot formar part d'aqueix processament que possiblement es
realitze de manera distribuïda i remota. I en parlar de processament remot, a
més d'incorporar el concepte de telecomunicació, es pot estar fent referència a
un dispositiu molt diferent al que tradicionalment s'entén per computadora
doncs podria dur-se a terme, per exemple, amb un telèfon mòbil o una
computadora ultra-portàtil, amb capacitat d'operar en xarxa mitjançant una
comunicació sense fil i amb cada vegada més prestacions, facilitats i
rendiment.
Les TAC són el resultat de l'aplicació educativa
de les TIC, mitjançant metodologies apropiades, principalment significatives i
col·laboratives, promovent al seu torn, nous escenaris d'aprenentatge i
construcció del coneixement.
Les Tecnologies de l'Apoderament i la
Participació, des d'ara TEP, és una nova terminologia que se li assigna a les
tecnologies que s'utilitzen com sustente per a la cohesió social d'un grup
determinat de persones
Parlem d'una xarxa social en la qual es fomenta
la participació activa dels usuaris en temes relacionats amb política, societat
i/o educació
Gràcies a les noves tecnologies es pot
organitzar, registrar, emmagatzemar i compartir en temps real tots els canvis
que s'estan vivint i participar d'una manera activa en ells sense necessitat de
pertànyer a un grup organitzat o estar cursant algun programa acadèmic
específic.
La PLN (Xarxa Personal d'Aprenentatge). No
solament es parla d'una PLE individual, format per “la meua” i “les meues
coses” per a aprendre, sinó que s'inclou “el meu” entorn social per a aprendre
(Xarxa Personal d'Aprenentatge o PLN per les seues sigles en anglès), amb les
seues fonts d'informació i relacions com a part fonamental d'aquest entorn. En
el PLE s'integren les PLN, que són les eines, els processos mentals i les
activitats que permeten compartir, reflexionar, discutir i reconstruir amb
altres coneixements – i dubtes – així com les actituds que propicien i
nodreixen aquest intercanvi.
Eines: eines de programari social, seguiment de
l'activitat en xarxa, llocs de xarxes socials.
Mecanismes: assertivitat, capacitat de consens,
diàleg, decisió, etc.
Activitats: trobades, reunions, fòrums,
discussions, congressos, etc.
Un Entorn Personal d'Aprenentatge (en anglès:
Personal Learning Environment, PLE) és un sistema que ajuda als estudiants a prendre
el control i gestió del seu propi aprenentatge. Jordi Adell1 els defineix com
"Un enfocament de l'aprenentatge".
Limita Castañeda i Jordi Adell2 defineixen un PLE
com "el conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que
cada persona utilitza de forma assídua per a aprendre".
En el PLE de cada persona, s'integren les
experiències que van configurar els seus aprenentatges en l'educació formal i
les noves experiències facilitades per les tecnologies de la Informació.
Per a L. Castañeda, (2013), reconec a un PLEP
com un espai on s'integren mútuament la docència, la pedagogia i la tecnologia
educativa. Em crida especial atenció que els autors consideren a un PLEP com el
lloc de *realimentación entre la TIC’s i la generació del coneixement.
Per a Martínez, (2012), un PLEP des de la
perspectiva global és un conjunt d'eines, persones i relacions interpersonals,
utilitzant per a organitzar el procés d'aprenentatge. Una definició des de la
perspectiva tecnològica és: conjunt d'eines, serveis i aplicacions de la web
2.0 utilitzant per a organitzar el procés d'aprenentatge.
Wikipedia
http://datateca.unad.edu.co/contenidos/301203/Reflexion_PLEP_GT.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada